La fertilitat dels horts urbans comunitaris

Una somera aproximación a una práctica de lucha urbana que no se encasilla en una estrategia de subsistencia primaria, sino que al construir un nuevo espacio de trabajo, encuentro y discusión cobra una dimensión política y social inesperada.
Publicat a Argelaga 2.

En els darrers anys estem experimentant una nova forma d’apropiació i relació en i amb la ciutat: els horts urbans. Aquests són un fenomen emergent en moltes ciutats occidentals i s’expressen en diverses dimensions, com els horts particulars en terrasses i balcons, els horts impulsats per les administracions locals, o els horts comunitaris gestionats per un col·lectiu de veïns i veïnes. Mentre el món rural ha patit un despoblament i desprestigi social durant molts anys, i que per viure del camp s’han de fer vertaders malabarismes, ara a les ciutats els espais prenen valor per ser cultivats.

De tot aquest ventall d’horts urbans, ens interessa fixar-nos en els horts comunitaris, aquests horts autogestionats de forma col·lectiva que se situen en espais de la ciutat, molts d’ells abandonats. Malgrat que a primera vista aparenten ser senzillament horts enjardinats, són complexes llocs de trobada de veïnes i veïns que s’organitzen per a generar nous espais de socialització i expressió. Amb aquesta pràctica, els seus usuaris posen de manifest les oportunitats per transformar, qüestionar i posar de relleu noves relacions, reptes i formes de viure. Aquests horts aporten nous instruments tan teòrics com pràctics en els debats relacionats amb la qüestió agroecològica, l’apropiació de la ciutat i l’acció col·lectiva, que és el que proposem aprofundir amb aquest article.

Per una banda, els horts urbans comunitaris posen de manifest aspectes agroecològics, transportant el camp i el món rural a les ciutats i realitzant una funció social i pedagògica en un moment en què el camp segueix perdent vida, malgrat l’emergència de noves experiències de repoblació. L’apropiació flagrant que el sistema capitalista ha desenvolupat sobre la necessitat d’alimentar-nos, ha generat un model d’agronegoci i ha anat desvinculant la relació entre productores i consumidores fins al punt de fer-la innecessària. Aquesta tasca de sensibilització sobre les conseqüències del model capitalista en l’àmbit de l’alimentació i de proposta de noves alternatives, és una de les contribucions que pot fer la ciutat, i en concret els horts urbans, per caminar cap a la sobirania alimentària. Malgrat aquesta potencialitat de fer de pont entre el camp i la ciutat, els horts comunitaris són més urbans que rurals, i sovint aquesta oportunitat de transformació i incidència no és exprimida pels horts.

Quina és però, la relació dels horts amb les ciutats? La ciutat i el boom immobiliari han esdevingut espais imprescindibles per a l’acumulació de capital; tots aquells racons que puguin donar rèdit econòmic són presa del que Harvey anomena «l’acumulació per despossessió». En aquest context, els horts urbans estructuren la ciutat generant una trama verda, oferint espais de trobada, d’oci, d’acció col·lectiva, d’aprenentatges i de redefinició dels béns comuns. Per tant, a nivell pràctic i estratègic, els horts urbans constitueixen espais de resistència i d’activisme polític. Els horts, així com qualsevol altra pràctica creativa fora de la legalitat, són un acte d’(in)surgència ja que fan emergir, dins el mateix sistema, noves formes d’empoderament. Primer ens apropiem d’espais que no estan generant cap tipus de servei al barri i després ens fem nostres els beneficis i plusvàlues del nostre propi treball. Malgrat les qüestions que apropen les veïnes i els veïns als solars ocupats sovint siguin més utilitaristes, cal ser conscient de la transcendència política que suposa, a dia d’avui, fer créixer enciams dos-cents metres més avall del Mercadona del Raval. El fet d’autoorganitzar-nos col·lectivament, generant grups dins la ciutat que afloren per reivindicar el seu dret a la ciutat i per fer front a les necessitats i mancances en totes les seves dimensions (no només de subsistència, sinó també d’afecte, de participació, d’educació, de creació, d’oci, d’identitat i de llibertat), ens apropa a la praxis (re)evolucionària, en tant que fem visible el conflicte amb el model sistèmic i proposem desobeir de manera totalment constructiva per tal de poder abastir aquestes necessitats.

Així doncs, els horts urbans generen espais socials d’acció col·lectiva i de valorització d’allò comú. És, com sempre, el fet de trobar-se i compartir, el que genera, multiplica i reforça noves pràctiques, inevitablement polítiques. Aquesta interacció amb l’altra fa que es creïn nous espais de lluita per exemple contra l’especulació urbanística o els transgènics i també que es promoguin alternatives al voltant de l’ocupació o de la relació entre el camp i la ciutat i el model territorial. L’hort es converteix en un espai privilegiat de pràctica política i un laboratori on, mitjançant relacions directes i horitzontals, una comunitat satisfà les necessitats bàsiques del col·lectiu i dels individus que en formen part. Generen doncs, espais emancipadors; que són aquells que admeten identitats múltiples, sovint font de riquesa i alhora de conflictes. Els horts no són simples espais tancats, sinó que estan construïts també per relacions socials, globals i locals, que conformen l’especificitat a l’aquí i ara. Un espai emancipador s’ha de concebre com obert i reconèixer que constantment s’està recreant tan per influències externes com per les pròpies. Eines com l’autocrítica i la revisió de les pròpies pràctiques permeten posar consciència als reptes que encara s’han d’abordar, com és el cas de les relacions de gènere. Durant l’últim any s’han fet des dels horts unes primeres reflexions al voltant de les desigualtats que s’hi produeixen, com la distribució de tasques sexuada (pic i pala vs formigueta) o la invisibilització de certes feines sovint realitzades per dones. També s’han identificat les alternatives que es generen, al ser espais polítics quotidians, que permeten la participació de les dones i la reivindicació d’una altra manera de fer política, centrada en els valors i no tan en les ideologies.

Així doncs, malgrat que encara estiguem en una fase prematura d’experimentació, els horts urbans comunitaris se’ns presenten com a potencials escenaris de micro-transformació. La vida de barri, l’autogestió, l’apropiació dels espais (públics i privats) de la ciutat, els nous models relacionals, etc. es mostren en aquest acte de cultivar entre edificis per poder ser la mateixa praxis, capacitat transformadora del model capitalista en el qual es troben sotmeses la major part de les nostres facetes. Vivim aquesta experiència del comú amb la capacitat constructiva i positiva, criticant el model urbà i agroalimentari, des de la pràctica resolutiva, (re)apropiant-nos de les nostres capacitats i deixant d’exigir al establishment la satisfacció de les nostres carències.

A l’hora que aquest moviment global va despertant-se cal traçar sinèrgies i compartir les experiències de cada un dels horts que conformen els espais més pròxims. No només és necessari un intercanvi de coneixements tècnics, metodològics, etc. sinó que també cal una articulació amb d’altres moviments socials urbans i del camp.

Des dels horts urbans comunitaris, s’exigeix el dret a esdevenir llavors de canvi!

Yaiza Blanch Gorriz i Ariadna Pomar León

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s