La distri alacantina Canya de la Muntanya ens ofereix aquest valuós llibre on es fa constància i reflexió de la lluita popular contra la construcció d’un tram de la Línia d’Alta Tensió, el que travessava la Vall d’Albaida. La qüestió energètica és hores d’ara la més important per als defensors del territori, ja que l’energia és el punt més feble de la cadena capitalista en la fase actual de desenvolupisme desbocat. La lluita, organitzada per una Plataforma contra l’Alta Tensió, PCAT de forma assembleària i territorial, va durar vora d’un any (el 2011), enfrontant en lluita desigual, d’una banda, la Generalitat Valenciana, Red Elèctrica i Iberdrola i el cos repressiu que les acompanya, la guàrdia civil i els segurates de les empreses, i de l’altra, la població de la vall. Al final es va perdre, però el llibre demostra que un combat perdut és una experiència guanyada, si fem servir l’análisi i l’autocrítica. El llibre baixa ran de terra i repassa tots el problemes de la lluita real: el legalisme ciutadanista, la postura “nimby” (no per aquí, sí per qualsevol altre lloc), la confiança fatal amb els experts i els seus informes tècnics, l’oportunisme de grups aliens com per exemple els decreixentistes, el cansanci i la desmobilització, la participació irregular, etc. Nosaltres assenyalariem un tema només mencionat, com és l’oposició a la lluita dels treballadors que construïen les torres, per ser fonamental. En efecte, cal preguntar-se si els treballadors tenen dret a ignorar les conseqüències nefastes del seu treball, si el fet de cobrar un salari per una feina bruta és una bula que els llibera de qualsevol responsabilitat en la destrucció del territori, l’empitjorament de la salut dels seus habitants, treballadors o maseros, i en l’imposició d’una forma de vida consumista per tothom. De veritat el salari de la infelicitat i de la submissió val tant?
http://www.cmr-distri.org/en/books/174
Argelaga 